martes, 19 de junio de 2007

Presentació de la candidatura del PSOE a l'Ajuntament de Benasau 25/05/07


Bona nit:

Estem ací aquesta nit per a presentar al poble la nostra candidatura i explicar el programa de govern que portem.

Per la meua part els parlaré del que en aquest moment millor conec que és sobre Urbanisme i a continuació intervindrán els altres components de la llista per a explicar-vos distintes parts del programa.

En primer lloc donar-vos les gràcies per haver vingut i sobretot i de manera molt especial als que per primera vegada ens escolten, ja que d'esta manera serà mes fàcil aconseguir l'objectiu que ens plantejarem fa dos anys que el poble tinguera la màxima informació possible sobre els processos que ens ocupen. Allò de “el poble informat mai serà enganyat”.

Mireu, durant aquest temps, se'ns ha dit de tot. Des de rebels, subversius i terroristes en un ple Municipal, allà per Juliol del 2005, fins que no volem el progrés del poble, i sí un poble “Chiquitín”. Res d'això és cert, volem un poble adequat, que tots nosaltres siguem capaços de desenvolupar i que per tant serà just.

Perquè quan es parla de progrés el que cal concretar primer es quí progressa: si la gent del poble, els seus habitants (els amos de tot el Patrimoni Municipal) o entenem per progrés el que hi haja gran quantitat de cases sobre el nostre Patrimoni i el seu control estiga a les mans de gent de fora i que lògicament busca el seu benefici i poc comptem nosaltres.

Vos haureu preguntat perquè ocorre a nivell nacional tot açò. Heu de saber que el model de desenvolupament econòmic de l'Estat Espanyol està basat en la Construcció i el Turisme (El d'Alemanya, França i Anglaterra en l'exportació de tecnologia. Àfrica en l'agricultura, Aràbia Saudita en el Petroli) i les lleis en què es basa aquest desenvolupament com la LOT, Llei del Sòl (Canviada recentment) LRAU o LUV estén dissenyades de manera que els xicotets propietaris mai seguen obstacle per al model de desenvolupament previst, per la qual cosa desgraciadament nosaltres els xicotets propietaris som les primeres víctimes a nivell nacional. L'única forma de millorar aquesta situació és que les Administracions Municipals (Ajs.) es posen al costat de tots els propietaris i de forma consensuada negociar amb l'Urbanitzador.

Són tan complexos els processos Urbanístics i les lleis en què es basen, que qualsevol actuació Integrada en un xicotet poble com el nostre que no siga explicat primer i consensuat després amb tots els habitants del poble, produïx com a efecte immediat la destrucció de la convivència.

Alguns exemples:

1. L'urbanitzador és el que fixa el preu de la urbanització i el fixa també el preu del nostre terreny amb què hem de pagar la urbanització.
2. Si la finca de què u disposa, una vegada descomptades les dotacions (carrers, places, etc. ) i pagat a l'Urbanitzador la superfície restant, no arriba al mínim de la parcel·la prevista – 400 m2 se li adjunta a un altre propietari en la mateixa situació i la parcel·la queda proindivís i en qualsevol setge de la urbanització.
3. El que l'urbanitzador garantix és un % que l'Aj. li ha d'arrancar mai serà el 100% però no el 10% com és en el nostre cas.
4. No diguem ja el que per a algunes persones suposen els sentiments quant als seus béns es referix, (per herència).

Vist ho vist i tenent en compte que:

1. L'economia esta globalitzada (Un Chinet pot punxar a Pequín i comprar l'Oratori).
2. Cada vegada hi ha mes cotxes, xiquets, etc. però petroli, terra i aigua hi ha la que hi ha, no més, i el seu preu creix amb la llei de l'oferta i la demanda.

Quina necessitat hi ha de transformar tot el que tenim actualment si possiblement en el futur els nostres fills tinguen alguna cosa que dir respecte d'això?

Una solució: Que decidisquen ells (Tots).
Una altra solució: Que decidim nosaltres (Tots).

El que és evident és que allò de: les terres no valen gens, ningú les vol, no produïxen i altres dites a la moda, cada vegada són menys favorits per que la societat avança a velocitat de vertigen.

He volgut dir tot açò per que per a nosaltres el primer és l'interés del poble, i una vegada resolt este, que vinga la festa, el que mai farem amb el nostre poble és donar-li festa i no parlar res dels seus interessos, o és que amb la festa el personal está distret?.

La festa la muntarem el diumenge perquè guanyarem i l'anem a disfrutar tot el poble, però amb respecte per a tots, sense ofendre a ningú. Penseu que a partir del diumenge tots tenim la responsabilitat i l'obligació de reconstruir una societat i un poble dividit i destrossat i per a això hi va fer falta enormes quantitats de bona voluntat i de treball. Els fets han de ser el resultat de les paraules, no es pot dir blanc i fer negre, el poble és molt intel·ligent i aquestes coses mai les perdona.


El resultat de les eleccions del 27/05/07 en el nostre poble és ben conegut per tots …



Joaquín Anzar Reig.